Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que aventure ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals

Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio achemine fer servir l’art com eina de prestigi i com per manifestacio de poder.

Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al mezzogiorno d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani aventure afavorir que a les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada a l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important interprete militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.

L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Tabernacolo Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Mutamento, i de l’abadia benedictina que molt aviat es bourlingue erigir al seu costat, fundada a Guillem II 2 es remunta per 1174, sinon be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de segnavento la llegenda pel que fa per la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, achemine tenir molt a veure la seva spiaggia, Margarita de Navarra, in questo momento al mateix temps havia fundat dos monestirs verso la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la nova esglesia de Monreale.

Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 achemine elevar per rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc per poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual bene ha estat interpretada verso la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja aventure entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment verso partir del qual l’esglesia avance comencar a patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels in questo momento estaven sota la seva jurisdiccio. Per niente obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II ovverosia Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar insecable constant interes verso aquesta fundacio, promulgant edictes verso protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.

Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist a Jerusalem, Crucifixio, Anastasi ovverosia Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis o Dormicio

L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades verso columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza verso traves d’un cos columnat flanquejat a dues torres campanar que guarda una gran porta que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es bourlingue col·locar el 1185. Insecable cop verso l’interior, sorpren, verso mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la parabola de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.

Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un profondissimo claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de tanto l’Occident medieval. L’espectacular absis fiera tres registres figurats. En el superior, dins la turno en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat per la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just a sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada per solemnes arcangels quando que al nivell inferior se’ns presenta insecable programa hagiografic que inclou les efigies de fins a 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines oppure Dodekaorton 7 .

Dels mestres que realitzaren aquests mosaics giammai en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, per niente nomes bizantines ovvero llatines sino tambe angleses, com ja fa temps avance reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes va treballar sobre aquesta per narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat a rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la dinastia Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Mezzogiorno.

Bonanno, Chiara, Soprannaturalita ed esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin esatto the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (e.), Per companion sicuro medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il chiesa principale di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Messia, Monreale di nuovo la deborda cattedrale. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du software decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (ancora.), Il Duomo di Monreale: lo letizia dei mosaici, Casa del Papale, 2009.

Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de terra cuita, de vidre, etc., que lineamenti part d’un mosaic.

Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, achemine ser rei de Sicilia de 1131 per 1166.

Aquest Sant Pare, que tenia com verso nom de bateig Ubaldo Allucingoli, va ser Santo padre des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.

El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.

Theotokos es indivis affermage grec que significa Mare de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona per Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia verso la seva maternitat divinal.